El PVP s'obté a partir del monòmer vinilpirrolidona (NVP) per polimerització a granel, polimerització en solució i altres mètodes. En el procés de polimerització a granel, a causa de l'alta viscositat del sistema de reacció, el polímer no es difon fàcilment i la calor de polimerització no s'elimina fàcilment, donant lloc a un sobreescalfament local. Per tant, el producte obtingut té un pes molecular baix, un alt contingut de monòmers residuals i és majoritàriament groc, no té gaire valor pràctic. A la indústria, la polimerització en solució s'utilitza generalment per sintetitzar PVP. Hi ha dues vies principals per a la producció i polimerització de PVP. La primera és la polimerització en solució de N-2-pirrolidona (NVP) en un dissolvent orgànic, seguida de l'extracció amb vapor. La segona via és la polimerització aquosa de monòmers NVP amb monòmers catiònics, aniònics o no iònics solubles en aigua.
Escalfeu el monòmer NVP directament a més de 140 graus, o afegiu un iniciador a la solució NVP per escalfar-lo, o afegiu un iniciador a la solució NVP (el dissolvent pot ser aigua, etanol, benzè, etc.) per polimeritzar mitjançant una solució de radicals lliures, o utilitzar directament homopolímers de PVP es poden obtenir irradiant monòmers de NVP o les seves solucions amb llum. Els diferents mètodes de polimerització donen lloc a diferents estructures i propietats del polímer. Entre ells, els polímers obtinguts per polimerització en solució de radicals lliures són més uniformes en composició i estructura. El rendiment també és relativament estable i és el mètode més utilitzat per a l'homopolimerització de NVP. Ajustant les condicions de reacció, com ara la concentració de monòmers, la temperatura de polimerització i la dosi d'iniciador, es poden obtenir homopolímers de PVP amb diferents pesos moleculars i diferent solubilitat en aigua.
Procés 1: NVP es prepara en una solució amb una fracció de massa del 50 per cent, s'utilitza una petita quantitat de peròxid d'hidrogen com a catalitzador i, sota l'acció d'un iniciador, s'inicia la polimerització a 50 graus, de manera que gairebé tots els NVP són convertit en PVP. Afegiu aigua d'amoníac al polímer per descompondre l'iniciador restant, la taxa de conversió de polimerització de monòmers és gairebé del 100 per cent i el contingut sòlid és del 50 per cent.
Procés 2: afegiu 0,4 g de dispersant P(NVP-co-VAc) i 80 g d'acetat d'etil de medi de dispersió en un matràs de quatre colls de 250 ml, i després d'agitar i dissoldre a un bany d'aigua a temperatura constant a 70 graus, afegir 20 g de monòmer NVP i 0,15 g de l'iniciador. L'agent AIBN, va reaccionar durant 6 h sota atmosfera de nitrogen, es va refredar i es va filtrar, i la matèria insoluble es va assecar al buit en una caixa d'assecat al buit durant 24 h per obtenir una pols sòlida de PVP blanca.
La major part de la polimerització de PVP utilitza AIBN com a iniciador. No hi ha literatura sobre l'ús d'iniciadors azo solubles en aigua per iniciar la síntesi de PVP, però algunes persones estan fent aquest treball. Com que tant el monòmer NVP com el PVP són solubles en aigua, és completament possible utilitzar iniciadors azo solubles en aigua per iniciar la polimerització per formar polímers PVP lineals. A més, AIBN conté grups que són nocius per al cos humà. La base de productes tòxics i la majoria d'iniciadors azo solubles en aigua no contenen la base de productes altament tòxics de cianur prohibit i productes altament tòxics, i el PVP s'utilitza principalment per a productes que estan en contacte directe amb el cos humà, de manera que els iniciadors azo solubles en aigua són més eficient que AIBN. tenen més avantatges.